miércoles, 11 de junio de 2014

Cloenda de l’assignatura de reflexió i innovació educativa

Aquesta última entrada dins el meu blog será una reflexió glogal de l’assignatura de reflexió i innovació educativa.

En primer lloc, dir que ha set una assignatura que m’ha agradat força en relació a contingut, però que m’ha faltat poder posar en pràctica els coneixements apresos a classe. Això ho dic perquè com que jo realitzava l’itinerai B, moltes vegades amb els exemples exposats a classe o amb la feina realitzada a casa, havia de fer memoria sobre les meves pràctiques i pot ser hi havia moments on no m’en recordava massa bé. En canvi, penso que si hagués pogut realitzat les pràctiques podría haver posat en pràctica diversos aspectes, que d’aquesta manea no he pogut.

Malgrat això, he pogut adquirir nous conceptes i he gaudit molt d’aquest procés d’aprenentatge. També he de dir que s l’hora de realitzar aquesta assignatura s’ha de dedicar molt de temps, degut a que l’el·laboració del blog fa que un tingui que dedicar-li temps per a que quedi bé.

En relació a les activitats realitzades, dir que totes m’han ajudat a comprendre millor la teoría que s’explicava a classe. A part que m’han fet reflexionar sobre la pràctica que vaig realizar al cente infantil. És a dir, que he intentat sempre en la mesura del posible relacionar la teoria amb la pràctica.

Per altra banda, cal dir que al començament el fet d’haver de seleccionar una sèrie de comptetències per a cada entrada em va resultar molt complicat, donat que havia de seleccionar una. Això era degut a que hi havia moments que no sabia si escollir una o altra. Però aquest aspecte va camçnviar amb la pàctica.

Altre aspecte a comentar, i que a totes les valoracions de les assignatures no presencials dic, és que crec que una assignatura perd molt a l’hora de realitzar-se per videoconferència. Ja que moltes vegades, sigui per la línea que falla, per la mala sonoritat de l’aula o per un simple murmull de les companyes es pot perdre l’atenció per un moment i després és molt difícil tornar a enganxar-se. En canvi, si l’assignatura no fos per videoconferència no passarien aquestes coses. A part d’això, una assignatura com aquesta que és molt interessant fins i tot es pot tornar de vegades pesada per dificultats a l’hora d’atendre.

Respecte al documental realitzat, he de dir que he gaudit molt amb la seva el·laboració. La veritat és que s’agraeix poder realitza treball d’una manera més lliure i creativa. Bé, a mi personalment m’encanten aquest tipus de treballs, ja que gaudeixo molt realitzant-los.

Per finalitzar, dir que gràcies a aquesta assignatua he aprés a reflexionar sobre totes les accions realitzades i sobre els aspectes més mínims que abans no tenia en compte. A part d’això, finalitzo l’assignatura amb un concepte clar de que és una bona pràctica i quins indicados hem de tenir en compte per poder arribar a realitzar-la adequadament. A part d’això, ara ja entenc les competències i el sentit que té tenir-les en compte.

domingo, 8 de junio de 2014

Indicadors bones pràctiques Albert

 Dins l’escola de n’Albert podem identificar els diferents ítems en relació a una bona pràctica:

1. Interrelació d'àrees, àmbits. Aprenentatge integral.

Al canviar de metodologia canviant els llibres per activitats més dinàmiques i l’ús de altres recursos com les TIC, fa que els infants aprenguin integralment, donat que no hi ha separació per matèries.

2.Atenció a la diversitat: Presència, participació i progrés. Autonomia.  

Donat que n’Albert li dedica part del seu treball a la inclusió del seu alumnat podem observar que aquest ítem també es compleix.

 3.Temps i espais per a la reflexió.

Donat que els docents i les famílies disposen de temps per reflexionar sobre el desenvolupament dels infants, podem dir que aquest aspecte també es compleix.

4. Alumne com a protagonista del seu procés d'aprenentatge.

Com n’Albert va dir, els alumnes han de triar que volen aprendre, per tant han de ser els protagonistes del seu aprenentatge partint dels seus interessos i de la seva capacitat de decisió.

5. Implicació i compromís educatiu.

Ha d’existir una implicació i un compromís constant dins la comunitat educativa, aspecte que es preocupen de treballar constantment, com n’Albert ens va explicar.

6. Planificació, desenvolupament i autoavaluació permanent en la pràctica educativa i del professorat. Capacitat d'autocrítica, transformada en propostes de millora.

Els infants i els docents han de tenir la capacitat d’autoavaluar.se per poder millorar i no cometre les mateixes errades, i com ens va dir n’Albert, això ho treballen.

7.Currículum obert i flexible, ric, estimulant, coherent.  

Atenent als interessos dels infant, i amb les innovacions metodològiques, n’Albert ens va mostrar amb la seva xerrada que atenen a un currículum obert disposat a acceptar modificacions.

8. Agrupaments i horaris flexibles. Agrupaments reduïts.

Com hem pogut observar amb els comentaris de n’Albert, l’escola realitza agrupacions heterogènies i amb diferents tipus de grups (per parelles, de quatre...).

9. Fomentar la motivació de l'alumnat.

Albert considera que a través del treball cooperatiu entre els infants, famílies i docents poden mantenir una actitud positiva de manera que tots estiguin motivats.

10. Aprenentatge significatiu i funcional. Parteix dels interessos dels infants.

A aquesta escola fomenten l’aprenentatge significatiu i funcional realitzant activitats dinàmiques que parteixen dels interessos dels infants.

11. Centre contextualitzat i vinculat amb l'entorn. Escola oberta a l'entorn.

Podem observar que aquest ítem es compleix amb l’entrada de les famílies al centre. I la importància que té aquest fet per a n’Albert.

12. Treball cooperatiu dels mestres.

Com n’Albert ens va dir, aquest aspecte és molt important a la seva escola i ho aconsegueixen posar en pràctica gràcies a la realització de claustres pedagògics.
13.Treball cooperatiu amb les famílies.

És un dels objectius de l’escola. I ho estan aconseguint amb les reunions que van fent cada poc temps per reflexionar.

14. Fomentar el treball cooperatiu entre l'alumnat.

Com n’Albert ens va comentar, un dels objectius de l’escola és la cooperació entre l’alumnat. I per intentar aconseguir això utilitzen les tècniques d’amics especials, la de 1-2-4, i la de aules germanes.

15. Potenciar les fortaleses i capacitats de cada infant.  

Aquest ho aconseguim també amb tècniques com la 1-2-4, ja que han de treballar en equip i donar el millor de si mateix.

16. Avaluació formativa i continuada.  

Aquesta avaluació és la que volen aconseguir a l’escola Son Ferrer, i per aquest motiu estan treballant en això mitjançant rúbriques, proves escrites i orals.  
17. Bon clima d'aula: segur, relaxat, de confiança, respecte,...   

A través de les diferents dinàmiques que he anat esmentant i les tècniques (com les aules germanes) aconsegueixen climes de respecte i confiança.

18. Escolta i mirada activa cap a l'alumnat.   

Quan n’Albert ens comenta que atenen a la diversitat i es fixen en els interessos dels infants, ens mostra que escolten als infants i tenen una mirada activa cap a l’alumnat.

19. Metodologies actives i individualitzades, socioconstructivistes.

N’Albert té en compte al l’infant com a protagonista del seu desenvolupament. Per tant, a l’hora de planificar les activitats aquests aspectes també s’han de tenir en compte.

20. Resolució de conflictes mitjançant el diàleg i la reflexió.

A Son Ferrer treballen la resolució de conflictes mitjançant el diàleg i la reflexió.

21. Fonamentació teòrica al darrere.  

N’Albert ens va comentar que ha visitat molt de centres i ha adaptat les idees que ha extret al seu centre. A part d’això, com a bon, la formació continuada no pot faltar.

22.Pràctica educativa democràtica: diàleg, consens i negociació.

Segons n’Albert, l’escola té una actitud oberta enfront a les diverses opinions que poden sorgir entre les famílies, barris, alumnes o mestres. De manera que la gent es senti còmoda de participar i opinar en tot moment.

23.Conèixer i participar de la identitat i organització del centre.   

N’Albert li dóna molta importància a aquest fet, i per tant intenta que tothom participi dins la comunitat educativa.

24. El procés de canvi té importància.

Segons n’Albert el procés de canvi és important i això s’aconsegueix treballant en equip i reflexionant per tal de millorar la pràctica educativa.

25.Ha de ser documentada.

N’Albert li va donar molta importància a aquest indicador, i va dir que la bona pràctica s’ha de construir paulatinament.

26. Tenen en compte el procés de l'alumnat i no sols el resultat.  
  

Prioritzen el procés per el qual passa l’infant que no pas els resultats obtinguts.

viernes, 6 de junio de 2014

Conferència Albert


La conferència de n’Albert va ser l’última conferència que vàrem rebre dins l’assignatura de reflexió i innovació educativa.

N’Albert, és un mestre d’educació infantil al Centre de Son Ferrer, i a part d’això, també és tutor d’aula i cap d’estudis.

Dins el seu centre treballen dins un context prou difícil, donat que es troben amb alumnes i famílies desmotivades que no són receptives a l’hora de submergir-se dins el treball diari de l’escola i dels infants. Per aquest motiu, n’Albert va plantejar-se com podia aconseguir que les famílies participessin més.

Aquest procés es va anar consolidant paulatinament fins que varen trobar oportú realitzar una aposta inclusiva en la que tots els alumnes tinguessin les mateixes oportunitats. Per tant, dins aquest procés, els mestres havien d’oferir diferents alternatives per aprendre i augmentar d’aquesta manera la motivació dels seus alumnes.

N’Albert ens va comentar que abans d’això la seva metodologia es basava en llibres de text i en posteriors reflexions, aspecte que pot ser no els motivava massa. Per tant, va decidir modificar la seva pràctica educativa i va començar a realitzar petits canvis per anar millorant-la. D’aquesta manera, va trobar que pot ser que amb el treball cooperatiu els infants -  les famílies i el centre poguessin treballar en conjunt.
L’objectiu d’aquest treball és centrava en tres àmbits: la cohesió, la cooperació per aprendre i l’aprenentatge cooperatiu.
Així que, per poder portar a terme aquest canvi necessitaven una bona relació entre la família i el centre i per tant va demanar la participació de les famílies en les dinàmiques realitzades.
També va sol·licitar sessions de formació, festes i dades de col·laboració conjunta, projectes en conjunt amb les famílies, i més comunicació i proximitat.

Per exemple, una de les pràctiques metodològiques que n’Albert va portar a terme va ser el desenvolupament d’activitats amb “l’amic especial”. Aquesta activitat consistia en que cada setmana hi havia un canvi de parelles (per sorteig) amb les quals, els alumnes havien de realitzar les activitats proposades, ajudar-se o corregir exercicis. I això ho feien fins que ho havien realitzat amb tot els seus companys, per saber treballar amb diferents persones i sobretot per aprendre a treballar en parelles.

Altra de les tècniques que va posar va ser la tècnica 1-2-4, que consisteix en realitzar la tasca individualment, després per parelles i per últim en petit grup. De manera que tinguessin que coordinar-se, col·laborar i consensuar.

I Altra de les propostes que fa n’Albert són les aules germanes on agrupen les aules per realitzar activitats conjuntes programades entre els dos tutors d’aula, amb l’objectiu de que els grossos ajudin als petits i al revés, com si fossin germans.

N’Albert també ens va explicar que també  és molt necessari obrir el centre a les famílies. És a dir, obrir les portes per a que coneguin amb detall tot el que es realitza dins elles.
Per últim, n’Albert ens va parlar dels paràmetres organitzatius que l’escola ha de complir per considerar-se competencial:

  • Organització horària: Amb això es refereix a l’organització per tasques no per matèries, ja que no es basen en llibres. També tenen molt en compte la figura del mestre i donen en tot moment suport inclusiu als seus alumnats, oferint un ambient obert.
  • Organització universal de les ajudes: Ha d’estar organitzat per cicles oferint ajuda a tot tipus d’alumnat. S’ha de basar en agrupament heterogenis, partint de les capacitats dels infants i oferint ajuda sempre que sigui necessari.
  • Relació amb la família: Ha de considerar el treball amb les famílies un aspecte molt important. S’ha de facilitar l’entrada d’aquestes al centre per tal d’afavorir la comunicació i per a que observin tot el que es realitza dins el centre.
  • Aprenentatge cooperatiu: S’ha de fomentar l’aprenentatge cooperatiu a través de les relacions amb els companys, tant de la mateixa aula com d’altres, i també s’ha de fomentar el treball interdisciplinari.
  • Treball en ret: L’escola ha de tenir una relació amb el centre d’on venen els seus alumnes i han de establir una coordinació amb els serveis socials i la resta de professionals de l’àmbit educatiu.
  • Innovació pedagògica: Els mestres han d’estar en continua formació i utilitzar recursos de tot tipus com poden ser les TIC.
  • Implicació i motivació dels alumnes.
  • Escola competent, famílies competents.