Conferència Albert

La conferència de n’Albert va ser l’última conferència que vàrem rebre dins l’assignatura de reflexió i innovació educativa.

N’Albert, és un mestre d’educació infantil al Centre de Son Ferrer, i a part d’això, també és tutor d’aula i cap d’estudis.

Dins el seu centre treballen dins un context prou difícil, donat que es troben amb alumnes i famílies desmotivades que no són receptives a l’hora de submergir-se dins el treball diari de l’escola i dels infants. Per aquest motiu, n’Albert va plantejar-se com podia aconseguir que les famílies participessin més.

Aquest procés es va anar consolidant paulatinament fins que varen trobar oportú realitzar una aposta inclusiva en la que tots els alumnes tinguessin les mateixes oportunitats. Per tant, dins aquest procés, els mestres havien d’oferir diferents alternatives per aprendre i augmentar d’aquesta manera la motivació dels seus alumnes.

N’Albert ens va comentar que abans d’això la seva metodologia es basava en llibres de text i en posteriors reflexions, aspecte que pot ser no els motivava massa. Per tant, va decidir modificar la seva pràctica educativa i va començar a realitzar petits canvis per anar millorant-la. D’aquesta manera, va trobar que pot ser que amb el treball cooperatiu els infants -  les famílies i el centre poguessin treballar en conjunt.

L’objectiu d’aquest treball és centrava en tres àmbits: la cohesió, la cooperació per aprendre i l’aprenentatge cooperatiu.

Així que, per poder portar a terme aquest canvi necessitaven una bona relació entre la família i el centre i per tant va demanar la participació de les famílies en les dinàmiques realitzades.

També va sol·licitar sessions de formació, festes i dades de col·laboració conjunta, projectes en conjunt amb les famílies, i més comunicació i proximitat.

Per exemple, una de les pràctiques metodològiques que n’Albert va portar a terme va ser el desenvolupament d’activitats amb “l’amic especial”. Aquesta activitat consistia en que cada setmana hi havia un canvi de parelles (per sorteig) amb les quals, els alumnes havien de realitzar les activitats proposades, ajudar-se o corregir exercicis. I això ho feien fins que ho havien realitzat amb tot els seus companys, per saber treballar amb diferents persones i sobretot per aprendre a treballar en parelles.

Altra de les tècniques que va posar va ser la tècnica 1-2-4, que consisteix en realitzar la tasca individualment, després per parelles i per últim en petit grup. De manera que tinguessin que coordinar-se, col·laborar i consensuar.

I Altra de les propostes que fa n’Albert són les aules germanes on agrupen les aules per realitzar activitats conjuntes programades entre els dos tutors d’aula, amb l’objectiu de que els grossos ajudin als petits i al revés, com si fossin germans.

N’Albert també ens va explicar que també  és molt necessari obrir el centre a les famílies. És a dir, obrir les portes per a que coneguin amb detall tot el que es realitza dins elles.

Per últim, n’Albert ens va parlar dels paràmetres organitzatius que l’escola ha de complir per considerar-se competencial:

• Organització horària: Amb això es refereix a l’organització per tasques no per matèries, ja que no es basen en llibres. També tenen molt en compte la figura del mestre i donen en tot moment suport inclusiu als seus alumnats, oferint un ambient obert.
• Organització universal de les ajudes: Ha d’estar organitzat per cicles oferint ajuda a tot tipus d’alumnat. S’ha de basar en agrupament heterogenis, partint de les capacitats dels infants i oferint ajuda sempre que sigui necessari.
• Relació amb la família: Ha de considerar el treball amb les famílies un aspecte molt important. S’ha de facilitar l’entrada d’aquestes al centre per tal d’afavorir la comunicació i per a que observin tot el que es realitza dins el centre.
• Aprenentatge cooperatiu: S’ha de fomentar l’aprenentatge cooperatiu a través de les relacions amb els companys, tant de la mateixa aula com d’altres, i també s’ha de fomentar el treball interdisciplinari.
• Treball en ret: L’escola ha de tenir una relació amb el centre d’on venen els seus alumnes i han de establir una coordinació amb els serveis socials i la resta de professionals de l’àmbit educatiu.
• Innovació pedagògica: Els mestres han d’estar en continua formació i utilitzar recursos de tot tipus com poden ser les TIC.
• Implicació i motivació dels alumnes.
• Escola competent, famílies competents.