Què és la innovació docent?

Doncs, segons la RAE innovació vol dir acció i efecte d’innovar, introduir novetats.

Però si mirem aquesta paraula en un context educatiu, què vol dir innovació educativa?

Doncs dins el context educatiu innovació vol dir introduir novetats al nostre sistema educatiu, o millorar algun aspecte com poden ser: les TIC’s, noves metodologies, recursos, ferramentes a l’hora d’avaluar,  etc. 

Per tant, hem de tenir en compte que per innovar dins un context educatiu hem de tenir una mentalitat oberta i ganes d’aprendre i millorar la situació actual.

El procés d’innovació consta d’unes parts fonamentals que són les següents:

-         Descongelar: Què és el moment en el que t’adones que has de canviar la situació actual en la que et trobes. Dins aquesta situació et pots sentir desmotivat, sense ganes, avorrit de fer sempre el mateix, etc.

-    Canvi: Dins aquesta part del procés comences a canviar els teus valors, la teva actitud o comportament. És quan et planteges: “Què puc fer per canviar aquesta situació?” i llavors comences a investigar i posar en pràctica. Dins aquesta part del procés es realitza el plantejament de canvi, el desenvolupament i el reforçament d’aquest.

-       Recongelar: Aquesta és l’ultima fase d’aquest procés. És quan es té que mantenir el canvi en el temps,  mitjançant unes accions, unes normes i unes organitzacions, per tal d’estabilitzar-lo.

Altre aspecte a comentar sobre la innovació educativa són el tipus d’innovacions que podem trobar:

Podem trobar innovacions internes, que són originades i promogudes dins dels centres.

I innovacions externes que són promogudes per instàncies més o menys externes com administració.

També és important tenir en compte  les dues formes de treball que podem trobar dins les innovacions docents.

Primerament tenim la innovació planificada, on seguim un pla prèviament organitzat.

Altra forma és la innovació evolutiva, que tracta d’anar desenvolupant la innovació segons anem adquirint els nous coneixements.

Per últim, cal que sapiguem que podem trobar-nos amb alguns obstacles a l’hora de realitzar innovacions com poden ser:

-       Per part d’individus, ja que normalment el desconegut dóna por i a vegades la gent no vol iniciar-se en canvis.

• -       Per part de grups, pel mateix motiu que per part dels individus però referint-me a col·lectius com poden ser famílies, associacions de pares o la mateixa conselleria.
• -         Per part del mateix procés que seguim, donat que de vegades poden sorgir imprevistos que ens poden posar les coses difícils. Però l’important és poder superar-los i no oblidar el nostre objectiu.
• -      Per part del sistema educatiu. Amb això em refereixo a que de vegades el mateix sistema ens posa obstacles per por al fracàs o a un canvi molt gros. Però encara així hem de lluitar i intentar avançar per altres mitjans i demostrant que la nostra innovació és viable.
• -       O per part del sistema social, degut a que els canvis no sempre són bé acceptats. Però hem d’intentar convèncer-los mitjançant l’experiència, la pràctica i el diàleg. 

Rúbrica documental

Dins aquesta entrada esmentaré el que vàrem realitzat al seminari el passat dia 13 de Maig, que va ser una rúbrica sobre el nostre documental.

Per començar, dir que vàrem escollir el tema del canvi de bolquer, donat que una de les components del grup és mare des de fa poquet temps i l’interessava molt el tema. A part d’això, jo he treballat a diversos centres infantils i m’interessava el tema, ja que el coneixia però volia veure altres perspectives sobre el tema. I per últim, l’altra companya també l’interessava molt aquest concepte, donat que no tenia molta informació sobre el tema. Així que després d’haver-ho parlat vàrem decidir treballar el canvi de bolquers.

Per realitzar el nostre documental, vàrem decidir enfocar-nos dins tres àmbits fonamentals: el centre infantil, la llar i la sanitat.

Per tant, a l’hora de realitzar el nostre documental ho vàrem enfocar de la següent manera:

-       En primer lloc, vàrem decidir realitzar una introducció sobre el canvi de bolquer. On inclouríem aspectes rellevants com: el tipus de bolquers que podem trobar, com utilitzar-los, els efectes secundaris del canvi de bolquer (dermatitis) o altres aspectes que tenen relació amb aquest tema, com és el cas de la dentició.

-       Després d’aquest apartat, vàrem realitzar una sèrie d’entrevistes a diferents persones relacionades amb aquest tema. Cadascuna d’aquestes en relació a un dels sectors anteriorment esmentat. És a dir, una mestre, una mare i una infermera de pediatria.

-       Per acabar, vàrem realitzar una part més pràctica, on es pot observar el procés que es sol portar a terme a l’hora de realitzar el canvi de bolquer amb un infant.

Per tant, aquest va ser el procés que vàrem portar a terme a l’hora de realitzar el nostre documental.

Un cop dit això, passaré a realitzar la rúbrica general del nostre documental:

Nom de les components	Maria Ortiz Neus Noguera Cristina Castillo
Tema	Canvi de bolquers
Finalitat i objectius	Un total de 5 filmacions: 1.    Introducció realitzada per les components del grup. 2.    Mare-nadó explicant procés del canvi de bolquer. 3.    Entrevista educadora. 4.    Entrevista mare. 5.    Entrevista infermera pediatria.
Destinataris	Pot anar dirigit a tota la comunitat educativa, però especialment està enfocat a les alumnes del Grau d’educació infantil (GEDI). Concretament, les companyes de l’assignatura Reflexió i innovació educativa.
Temps estimat / duració	Té una durada aproximada de 35-40 minuts aproximadament.
Previsió dels Materials	-       Llibres -       Entrevistes professionals i a famílies -       Apunts -       Internet -       Camara de vídeo -       Ordinador -       Gravadora de veu

Per últim, realitzaré una avaluació del nostre documental amb l’ajuda d’una rúbrica per tal d’explicar en quins aspectes crec que ha anat bé.

RÚBRICA DE EVALUACIÓN.

CRITERIOS.	Excelente	Notable	Aprobado	Suspenso
Intencionalidad	El documental persuade al receptor sin falsear los hechos. Se aprecia desde el principio la visión y el posicionamiento del periodista.	El documental no reúne los requisitos necesarios para persuadir,  al receptor, aunque conmueve en ciertos momentos	En el documental no se aprecia con claridad la intención del periodista; su posicionamiento es ambiguo.	En ningún momento se percibe intención de persuasión. Los receptores no tienen datos para inclinarse en ninguna dirección.
Estructura Guión Estudio previo y compilación de materiales de archivos didácticos, periodísticos, científicos, literarios… Dependiendo del tema elegido.	En el guión queda clara la introducción del asunto a tratar, el desarrollo del mismo, en el que se evidencian los diferentes documentos y archivos y las conclusiones del documentalista.	Queda claro el asunto en la introducción, pero luego no se sigue la línea narrativa en el desarrollo. Las conclusiones del periodista servirían a varias líneas de opinión.	El documental altera el orden estructural. Los materiales recopilados son escasos para persuadir a los receptores.	No se respeta el guión y no casi no existen materiales  de archivo.
Narración	El narrador presente o la voz en off, narran usando conectores lógicos, orientadores y ordenadores del discurso para asegurar el progreso de la información	El uso de conectores es mejorable. Faltan algunos y/o se repiten otros.	Casi no se han usado conectores o se han usado de modo incorrecto.	La narración carece de los conectores necesarios para la cohesión y la coherencia textual.
Uso de recursos (Lenguaje) cinematográfico Música, imágenes, cambios de espacio, metáforas, comparaciones…	Los recursos usados intervienen decisivamente para crear opinión y persuadir.	Los recursos están usados arbitrariamente. Sin una intención clara o sólo como ornamento.	Se han utilizado solamente algunas figuras retóricas.	No se han utilizado ni siquiera figuras retóricas.
Investigación	Consultaron por lo menos 3 fuentes de referencia, desarrollaron una posición basada en sus fuentes y citaron correctamente sus fuentes.	Consultaron por lo menos 3 fuentes de referencia, desarrollaron una posición basada en sus fuentes, y citaron correctamente sus fuentes.	Consultaron al menos 2 fuentes de referencia, desarrollaron una posición basada en sus fuentes y citaron correctamente las mismas.	las fuentes están citadas incorrectamente
Calidad del vídeo	La calidad del vídeo y el enfoque fue excelente en todas sus partes.	La calidad del vídeo y el enfoque fue excelente en la mayor parte del vídeo.	La calidad no es muy buena, pero el enfoque fue excelente en todas las partes del vídeo.	La calidad del vídeo y el enfoque no es muy buena.
Cronograma	El guión, las entradas en el blog y el documental se presentan en los plazos adecuados	Falla algunos de los elementos de la planificación		No hay planificación y no se cumple con los plazos
Trabajo en equipo	Todos los integrantes participan en la realización del guión, en la grabación, en la edición y en la proyección.	La implicación de los miembros en las tareas no es equilibrada	Algunos de los miembros no participan en todos los momentos	Todo el peso recae en uno o dos componentes

El motiu de la nostra elecció ha set el següent:

-    Intencionalitat:  Nosaltres pensem que hem elegit bé la nostra forma de transmetre la informació, ja que ha set clara, on l’espectador pot entendre tots els conceptes que exposem.

-       Estructura i guió: Dins aquest aspecte volíem separar cada part per a que quedés més clar, per aquest motiu hem realitzat una introducció, un desenvolupament i unes conclusions.

-       Narració: Dins aquest apartat hem provat d’utilitzar diversos connectors per realitzar la nostra tasca, de manera que fos còmoda i amena, encara que es poden observar diverses repeticions en alguns moments concrets.

-       Ús de recursos: En relació al vocabulari crec que ha estat força adaptat sense l’ús de massa tecnicismes per tal que s’entengués tot el millor possible.

-       Investigació: Cal dir, que abans de començar amb les gravacions hem realitzat un treball d’investigació per tal de conèixer millor el nostre camp. Acte seguit hem seleccionat la informació més important, i per últim, l’hem analitzat i esquematitzat per poder elaborar el nostre documental.

-       Qualitat del vídeo: Dins aquest aspecte em sembla que el documental té una bona qualitat d’imatge, donat que hem utilitzat càmeres sortida amb HDMI. Malgrat això, pot ser en algun moment puntual no s’escolti del tot bé per l’acústica de l’edifici de la seu d’Eivissa (hi ha eco). Però en general em sembla que s’escolta i es  veu força bé.

-       Cronograma: Dins aquest punt em sembla que totes estem d’acord en que ens ha agradat realitzar aquest treball abans de la data estimada, donat que això ens dona marge de modificacions i sobretot una gran tranquil·litat a l’hora d’entregar-ho sense preses. Per tant, en quant ens vàrem assabentar de la data d’entrega ens vàrem organitzar per realitzar-lo de seguida i poder posar-nos mans a l’obra.

-       Treball en equip: Personalment crec que dins aquest treball totes hem posat el nostre granet de sorra, ja que hem treballat per igual.

Per finalitzar aquesta entrada, he de dir que m’ha agradat molt fer aquest documental ja que m’he assabentat d’aspectes que no coneixia en relació amb aquest tema. A part d’això, el fet de realitzar un treball d’aquesta particular manera, fa que la implicació augmenti per part de les components i sempre gaudeixes més ja que pots donar un punt de vista diferent i afegir una dosis de creativitat que altre tipus de treballs no permeten.

Per tant, estic molt contenta, tant amb l’equip de treball com amb el resultat que hem tingut.

Conferència Maite Sbert

Aquest dia teníem prevista la conferència de Maite Sbert, mestra d’educació infantil i primària.

Dins aquesta conferència, na Maite ens va parlar sobre els aspectes més importants a l’hora de poder realitzar la nostra feina adequadament.

El títol de la conferència va ser “Miralls”. Aquest títol, fa referència a una demanda a l’hora de conèixer més en profunditat aquest tema, donat que hi ha molts tipus de miralls que podem trobar-nos.

Primerament, la mestra ens va explicar com veien els miralls filòsofs com Sòcrates i Plató i la diferència que hi havia entre aquests dos punts de vista. Per un costat, Sòcrates veia el mirall com el creador de la realitat i recomanava als seus deixebles que es miressin i portessin un al damunt. Per altra costat, en canvi, Plató veia el mirall com una distorsió de la realitat.

Segons na Maite, el mirall és un objecte potent que es troba molt vigent dins la nostra societat.

Després d’això, va parlar del calidoscopi on les parts principals són l’escola, la família i l’entorn d’aquest. I d’aquest mateix, van sortint les nostres personalitats que anem modificant amb la nostra experiència.

Una de les preguntes que més em va cridar l’atenció va ser: “ En què miralls ens mirem? Quin mirall representa la nostra societat?

Com na Maite ens va explicar, fa temps hi havia molta permanència en les nostres accions, com per exemple el matrimoni que era un acte per tota la vida. En canvi, avui en dia aquest aspecte està canviant.

Altre aspecte del que va parlar na Maite va ser de dos habilitats que hem de tenir en compte a l’hora de ser millors persones dins la nostra societat. Aquests aspectes són l’escolta i la mirada.

Per aquest motiu, deia que havíem d’oferir miralls que donin confiança als infants. D’aquesta mateixa manera hem d’ajudar-los a crear una pròpia imatge de si mateixos mitjançant l’empatia.

Dins d'aquesta conferència també vàrem poder observar els diferents tipus de miralls que podem trobar-nos. Aquests miralls són els següents:

·         Miralls líquids: Per explicar aquest vàrem observar una imatge del senyor dels anells, que és un clar exemple relacionat amb que no ho podem tenir tot planificat, sinó que també hem de comptar amb la planificació.

·         Mirall interrogant: Segons na Maite, aquest és el millor mirall dins la nostra societat avui en dia. Amb això, volem dir que els infants han d'anar superant proves. Per aquest motiu hem de plantejar-les preguntes per a que reflexionin i puguin anar avançant dins el seu procés d'aprenentatge.

·         Mirall de l'art: Per Joan Brosa l'art és una necessitat, però en canvi per Maria Zambrano l'art està per ser vist i per aquest motiu ens han d'ensenyar a veure'l.

·         Mirall com a símbol de veritat: Amb això vol dir que no sempre veiem allò que ens agrada i per aquest motiu, hem d'aprendre a treballar tant amb el que ens agrada com amb el que no.

·         Mirall per interpel·lar a l’espectador: Aquest mirall fa que les coses canvien.

·         Mirall que tot ho canvia: Aquest, ens mostra implicació d'allò que veiem. Per això, hem de tenir en compte tot per insignificant que ens sembli.

·         Mirall com a denuncia: Amb aquest mirall, hem d'aprendre a extreure les nostres pròpies conclusions, interpretar informació i participar.

·         Mirall per veure més enllà del que hi ha a un quadre: Aquest quadre ens mostra un matrimoni, i a l'hora ens permet observar tot el que hi ha fora d'aquest. Per tant, ens està ensenyant que no sempre és important allò que podem veure a simple vista, sinó que hem d'anar més enllà i fixar-nos també en els aspectes més insignificants.

·         Mirall dels medicaments: És un mirall amb ambigüitat, per tant hem de fixar-nos en tots els sentits per anar més enllà també.

·         Mirall com generador i extensor d'imatges: Amb aquest hem de tenir en compte que hem de treballar en tot tipus de contexts i amb conceptes tant senzills com amb conceptes complexos. És a dir, amb tot allò que ens interessi, independentment de que estigui dins o no del currículum d'educació.

·    Mirall com a ret de relacions: Amb aquest mirall ens adonem que hem de treballar el pensament reflexiu.

·         Mirall com a permanència i canvi: Amb aquest mirall hem de tenir en compte que existeix un canvi i una permanència i no sols hem de centrar-nos en una de les dues opcions, sinó que podem aprofitar per complementar una amb l'altra.

·         Mirall per transcendir els miralls i els misteris: Aquest és l'últim mirall del que ens va parlar na Maite. I amb aquest hem d'investigar ja que no sabem que ens oculten.

Indicadors de qualitat

Dimarts 8 d’Abril vàrem realitzar el segon seminari a Eivissa. Dins aquest, vàrem establir una sèrie d’indicadors per poder identificar les bones pràctiques.

Per poder aconseguir aquest llistat vàrem haver de realitzar una lectura individual, amb la qual vàrem haver d’establir un llistat d’indicadors de qualitat.

Acte seguit, vàrem haver de posar en comú aquest indicadors en petit grup, amb persones que s’havien llegit la mateixa lectura que nosaltres (donat que hi havia tres diferents).

I per acabar vàrem posar en comú aquesta llista en grup amb persones que s’havien llegit diferents lectures. En aquest moment va quedar finalitzada la nostra llista d’indicadors, que és la que posaré a continuació:

• ·         Equip docent especialitzat.
• ·         Planificació coherent que admeti canvis.
• ·         Agrupaments flexibles de docents i alumnes.
• ·         Fomentar l’autonomia personal.
• ·         Aprenentatge significatiu.
• ·         Atenció a la diversitat (presència, participació i progrés).
• ·         Establir vincles de qualitat dins la comunitat educativa.
• ·         Escola oberta a l’entorn (permeabilitat).
• ·         Dedicació de temps i espai a la reflexió dins la pràctica educativa.
• ·         Formació activa, contínua i innovadora dels professionals.
• ·         Treball cooperatiu dins la comunitat educativa.
• ·         Currículum obert.
• ·         Escolta i mirada activa.
• ·         Ensenyament individualitzat partint dels interessos dels infants.
• ·         Resolució de conflictes mitjançant el diàleg.