miércoles, 26 de marzo de 2014

Cercar un blog educatiu.

Cerca un blog educatiu on apareguin descrites experiències docents. Tria una de les entrades del blog, Quines creences manifesta la mestra en la situació descrita? Quins són els fonaments teòrics de la situació descrita? Coincideix amb la teva visió i amb les teves creences?

Primerament, he de dir que aquesta entrada m’ha costat força fer-la, més que res perquè m’ha costat molt decidir-me a l’hora de trobar un blog que analitzar. Després d’haver estat una bona estona saltant de blog en blog...finalment he trobat un que m’ha cridat l’atenció, que està realitzat per una mestra de la nostra illa. Concretament és el blog d’una mestra d’infantil del C.P de s’Olivera d’Eivissa. Dins aquest, podem observar  les activitats que van realitzant al llarg del curs dins l’aula.

El blog és el següent:


Després d’haver estat observant totes les entrades del blog,  m’ha cridat l’atenció una en concret que s’anomena: “Esmorzar i carrera solidària: La importància de compartir”.


Aquesta entrada, es troba dividida en dues activitats realitzades amb “la classe dels arco iris”.
La primera activitat és la preparació de l’esmorzar en conjunt amb altres classes d’infantil. Aquest dia la classe dels arco iris en conjunt amb els dracs i els lleons, es reuneixen per tal de preparar l’esmorzar tots junts i després esmorzar tranquil·lament al pati compartint el menjar preparat.

Crec que aquesta activitat pot ser molt beneficiosa pels infants. Ja que, poden treballar en conjunt amb els seus companys de les altres classes i compartir experiències. A part d’això, tot sap molt millor quan tu t’ho prepares, així que aquesta activitat, com bé explica a l’entrada, ajuda als infants a interessar-se més pels aliments i per la seva preparació.

Per altra banda, la segona entrada tracta sobre una activitat realitzada el dia de la pau. Aquest dia tota l’escola, incloses les classes d’infantil, varen realitzar una carrera solidària, amb la qual els fons que aconseguien anaven destinats a una ONG: Save the children, i al Fons Pitius.

Aquest dia els alumnes d’aquesta classe varen viure una experiència molt agradable, ja que tots estaven molt il·lusionats amb l’activitat. Això es pot observar amb les imatges que trobem a la entrada del blog, ja que tots tenen cares d’il·lusió i d’alegria.

Personalment, m’ha encantat aquesta iniciativa que va tenir l’escola. Degut a que amb una simple activitat psicomotriu com pot ser una carrera, els infants estan adquirint valors com l’empatia, l’esforç, i l’ajuda a altres persones que ho necessiten, compartir, tractar amb respecte, etc. Tan sols fa falta veure la cara dels infants i els comentaris de la mestra per adonar-se de la importància que aquesta activitat va tenir pels alumnes d’aquesta classe.

miércoles, 12 de marzo de 2014

Lectura artícle LATORRE, M.J; BLANCO, F.J. (2007)

Després d’haver llegit aquesta lectura, he de dir que m’ha semblat interessant encara que un poc densa.

Aquesta lectura tracta sobre les creences dels docents, que poden influir en el nostre punt de vista d’una manera personal i individual.

Amb aquesta lectura he pogut adonar-me de diversos aspectes com:

  •         Què és la creença per als diferents autors.
  •         Quines són les creences, teories, actituds i disposicions dels docents.
  •         Que hem d’escoltar als nens abans de prendre una determinació.
  •         Que hem de guiar a l’infant en la resolució de conflictes i no donar-li la solució, fomentant així la seva autonomia.
  •         Que hem d’observar constantment als nostres alumnes i les situacions que sorgeixen en el dia a dia.
  •         Que pot haver-hi diferents punts de vista davant un mateix problema, segons el context i l’actuació que es tingui davant aquest.

Reflexió: En què m'ajudaper millorar les meves competències com a futura docet el documental?

Personalment crec que l’elaboració d’una feina d’aquest estil pot ser molt beneficiós per a nosaltres, tant a nivell d’investigació i reelaboració de la informació, com a millora de les nostres competències com a futures docents.

Això és degut a que, elegim el tema que elegim, ens hem de documentar i hem d’investigar pel nostre compte, aspecte que ens dona eines i recursos a l’hora d’investigar. Gràcies a això estem desenvolupant competències com la coordinació amb l’equip, el treball en equip, la organització de la feina, la planificació del documental, etc.

A part d’això, a l’hora d’investigar més a fons sobre un tema que ja coneguem podem ser capaços de veure aquest tema des d’un altre punt de vista. Per exemple, en el nostre cas, que hem elegit el canvi de bolquers, podem tenir l’oportunitat d’investigar a fons el moment del canvi de bolquer, una acció que coneguem a la perfecció perquè l’hem estudiat i l’hem viscut a la nostra pell.

Però encara així, estic segura que quan acabem el nostre documental tindrem altres punts de vista en referència a aquest tema que ens hauran fet descobrir aspectes que desconeixíem sobre aquest tema, o sinó es així, al menys haurem ampliat els nostres coneixements sobre aquest moment tant important.

Per tant, tinc bones expectatives sobre aquest treball i crec que ens ajudarà dins la nostra futura tasca com a docents.



Esborrany documental




Dins aquesta entrada inclouré l’esborrany sobre el nostre documental.

Primer de tot, vàrem decidir el tema, per decidir això, ens vàrem decantar entre diversos els quals varen ser: alimentació, descans, rutines i canvi de bolquers entre d’altres.

Finalment, vàrem escollir el tema del canvi de bolquers així que acte seguit vàrem posar-nos mans a l’obra amb l’esborrany del nostre documental, que és el següent:

1. Introducció: Dins aquest apartat introduirem el tema del canvi de bolquers, fent una petita introducció a aquest món.

2. Marc teòric: Dins aquest punt parlarem sobre els autors que fan referència a aquest tema. L’autora del que més parlarem és Emmi Pikler, ja que és qui més fa referència al canvi de bolquer.

3. Diferents contextos: Aquí explicarem que aquesta acció es pot portar a terme a diversos llocs i aprofitarem per explicar el procediment i característiques d’aquest moment.

4. Avantatges i desavantatges: Dins aquest punt exposarem els diferents punts de vista que hi ha sobre el tema a tractar.

5. Cas pràctic: Dins aquest apartat realitzarem entrevistes a diferents sectors per veure el seu punt de vista en referencia a aquest tema.

6. Conclusió: Per acabar, realitzarem una conclusió dels aspectes més importants tractats al llarg del nostre documental.

7. Bibliografia.



DAFO

Després d’haver realitzat el primer seminari de l’assignatura, incloure el DAFO de l’etapa obligatòria que hem treballat a classe. Però abans de res, m’agradaria explicar què és un DAFO, ja que jo abans de poder entendre això, he hagut d’entendre aquest concepte.

El DAFO, que també es conegut com anàlisis FODA, és una metodologia d’estudi que analitza les característiques internes (Debilitats i Fortaleses) i la seva situació externa (Amenaces i Oportunitats, dins una matriu quadrada.

És a dir que és una eina per conèixer la situació real en la que es troba una organització i planificar una estratègia de futur.

Per a que quedi més clar, he elaborat un quadre amb un breu esquema:

DEBILITAT
AMENAÇA

Factor intern d’un centre educatiu que pot limitar la bona marxa.

“Quines coses s’haurien de millorar al centre?”

Factor de l’entorn que pot afectar la bona marxa d’un centre.

“Què hi ha a l’entorn del centre que pot afectar la bona marxa de l’escola?”
FORTALEÇA
OPORTUNITAT

Factor intern d’un centre que pot facilitar l’obtenció de bons resultats o esdevenir en un avantatge.



“ Què es valora del centre? De què estem satisfets del centre?”

Factor de l’entorn que pot presentar un avantatge o una possibilitat perquè millori el funcionament o els resultats del centre.
“ Què hi ha a l’entorn del centre que pot facilitar l’obtenció de bons resultats o esdevenir en un avantatge?”


Un cop dit això, ja puc posar el DAFO de l’etapa 0-3, al qual vàrem arribar a un acord amb les meves companyes de grup:


DEBILITAT
AMENAÇA
Treballar en equip
Augment de ràtios
FORTALEÇA
OPORTUNITAT
Cuina pròpia
Multiculturalitat

Un cop fet el DAFO en petit grup, vàrem passar a realitzar un en gran grup amb tota la classe, i el resultat va ser el següent:

DEBILITAT
AMENAÇA
Falten racons
Assistencialisme
Activisme
No respecte dels ritmes individuals
Conductisme
Autoritari
Implicació de les famílies
Recursos econòmic
Espais petits
Autobús
Gestió
No internet
Situació geogràfica
Retallades
Augment de ràtios
FORTALEÇA
OPORTUNITAT
Moment entrada-sortida
Família-escola
Experimentació
Menjador
Grups per ritmes
Rutines
Zona escolar
Aportació material famílies
Comportament
Bon clima.



viernes, 7 de marzo de 2014

Decàleg

1. Tot comença amb un bon mestre





a) Qui és un bon mestre?



Primerament vàrem veure un vídeo, on vàrem poder observar l’acció d’un mestre que influïa en les accions del seu alumne amb la seva actitud.





b) Què és un bon mestre?



A classe, vàrem fer en petit grup que era per nosaltres un bon mestre. Així que vàrem decidir que ha de tenir les següents característiques:



  • Empàtic.
  • Competent.
  • Escolta activa.
  • Vocacional.
  • Comprensiu.
  • Motivador.
  • Modelador.
  • Coherent.
  • Objectiu.
  • Inclusiu.



Després d’això, ho vàrem posar en comú amb la resta de illes, i va sortir el següent llistat:



  • Transmet confiança.
  • Estima.
  • Somriu.
  • Professional.
  • Observador.
  • Atent.
  • Crea contexts d’aprenentatge.
  • Admet i corregeix errades.
  • Flexible.
  • Pacient.
  • Creatiu.
  • Segur.
  • Auto-concepte.
  • Participació família-escola.
  • Formació continuada.
  • Empàtic.
  • Organitzat.
  • Individualització.
  • Autocrític.
  • Valora l’esforç.
  • Proper.
  • Tolerant.
  • Motivador.
  • Reflexiu.





2. Aprendre a aprendre.

 


Amb aquest vídeo hem pogut observar com el rol del mestre pot influir en els aprenentatges dels seus alumnes. Ja que si el rol del mestre és actiu, positiu i motivador, els alumnes poden arribar a assolir les competències desitjades exitosament.


En aquest cas, l’adult presenta una actitud positiva i motivadora que ajuda a l’infant a no rendir-se davant els fracassos i a seguir intentant-ho. D’aquesta manera, acaba aconseguint la seva meta gràcies a el rol que desenvolupa el seu mestre.



a) Quines competències ha de tenir un bon mestre?



Tenint en compte el vídeo observat a classe, el mestre ha de tenir les competències següents:



  • Empatia.
  • Paciència.
  • Observador.
  • Comprensió.
  • Seguretat.
  • Confiança.
  • Competent.
  • Proper.
  • Atent.
  • Motivador.



Després d’això, ho hem posat en comú amb la resta d’illes i ha sorgit la següent llista:



  • Pacient.
  • Creatiu.
  • Saber esperar.
  • Professional.
  • Afecte.
  • Empatia.
  • Guiatge.
  • Ajut.
  • Cooperació.
  • Complicitat.
  • Creure en els alumnes.
  • Facilitar eines.
  • Corregir negativament.
  • Autonomia,
  • Confiança.
  • Somriure.
  • Suport.





3. Quines competències té o no el nostre tutor d’aula





Actualment no realitzo les pràctiques perquè les tinc convalidades. Però quan vaig fer les meves pràctiques, la meva tutora d’aula em va ajudar en tot moment. Ella, al igual que al vídeo observat, tenia un rol positiu davant els infants i tenia les següents competències assolides:



Era pacient, ja que no pressionava als alumnes amb el temps. Els deixava que fessin les activitats amb el temps que necessitava cadascú.



Donava seguretat, tant física com emocional als infants. Això ho feia amb les seves accions, els seus gestos o les seves paraules.



Fomentava l’autonomia dels infants, motivant-los a que intentessin fer les coses pel seu compte, en cara que no els sortís bé a la primera.



Tenia complicitat amb els infants, aspecte que també els proporcionava seguretat emocional.



I era molt empàtica amb els alumnes. Ja que sempre intentava comprendre als alumnes sota els seus punts de vista. 
 



4. Ser mestre, com i per què. 
 






Després d’haver observat el vídeo de “ser maestro como y porqué” puc fer la següent reflexió:
 

Com podem observar al vídeo tant els adults com els infants opinen com ha de ser un mestre, quines característiques ha de presentar. Des de cada punt de vista podem observar que hi ha una sèrie d’aspectes com: ser afectuós, pacient, responsable, un model a seguir, empàtic, intel·ligent, saber explicar, etc.



Aquest vídeo es porta a terme a la facultat de Ciències de l’Educació a la universitat Autònoma de Barcelona.



Gràcies a aquest vídeo també, podem veure com ha de ser un bon mestre, és a dir, un bon professional dins aquest àmbit. I en aquest cas, es pot observar que ha de ser vocacional, passional, positiu, innovador, creatiu, actiu, atent i proper.




5. Les competències segons els autors.




A continuació recordaré les competències que he esmentat abans per contrastar-les amb les dels següents autors: Rodríguez i altres, Scriven, Angulo, Perrenoud i Cano. D’aquesta manera podré observar els aspectes en els que hem coincidit i en els que no.



Com abans he dit, el meu mestre ideal ha de tenir assolides les següents competències:



Pacient.

Creatiu.

Afecte.

Guiatge.

Suport

Professional.

Empatia.

Ajut.
Cooperació.

Complicitat.

Creure en els alumnes.

Facilitar eines.

Corregir negativament.

Autonomia
Confiança.

Somriure.

Treball en equip Resolució de conflictes




Per tant, tenint en compte això a continuació veurem les competències segons els diferents autors:



En relació a Rodríguez i altres (2003), trobem les competències següents:



  • Competències cognitives: En les que es troba la comunicació, el treball en equip i el lideratge.
  • Competències cognitives: En les que es troba la resolució de conflictes, el pensament crític, el raonament quotidià i la creativitat.
  • I les competències instrumentals: On trobem la gestió, i les competències més instrumentals con els idiomes, la documentació o les TIC.



En relació a Angulo (1999), podem observar les competències següents:



  • Competències cognitives: On es troben les competències d’actuació, les de conseqüència (que són les referides als canvis de l’estudiant), les afectives i  les d’exploració.



Per altra banda, en relació a Perrenoud (2004), podem veure:



  • Organitzar i animar situacions d’aprenentatge.
  • Treball en equip.
  • Implicar als alumnes en els seus aprenentatges.
  • Participació en la gestió de l’escola.
  • Concebre i promoure l’evolució de dispositius de diferenciació.
  • Informar als pares.
  • Utilitzar les noves tecnologies.
  • Gestionar la pròpia formació continua.
  • I afrontar els deures i els dilemes de la professió.



Segons Scriven (1998), tenim les següents competències:



  • Planificació i organització de l’ensenyament: On hem de tenir clar l’estructuració de la tasca dels docents substituts, el desenvolupament del curs i/o millora, el suport dels alumnes amb nee, la utilització de recursos disponibles, etc.
  • Coneixement de la responsabilitat de l’ensenyament: On hem de tenir present el currículum, les responsabilitats dels docents, etc.
  • Comunicació: On hem de tenir clar el domini de la tecnologia educativa, la gestió de l’aula, el desenvolupament del curs, l’avaluació del curs i les habilitats de comunicació general, entre d’altres.
  • Organització de la classe: On es té en compte la supervisió dels alumnes, el manteniment de la disciplina dins l’aula, la relació que es té amb els alumnes, la gestió per evitar emergències o l’assistència individualitzada de l’alumnat.
  • Eficàcia en la instrucció: On hem de tenir present la supervisió i facilitats que es donen als alumnes per l’aprenentatge, la motivació per aprendre dels alumnes o els afectes positius d’aprendre, entre d’altres.
  • L’ avaluació: On hem de tenir clar l’avaluació del progrés dels alumnes, l’avaluació i millora de les activitats de classe, o les qualificacions i classificacions, entre d’altres.
  • La professionalitat: On es tenen en compte aspectes com l’actitud i actuació dels professionals, els coneixements, les activitats de formació o la cooperació amb altres professionals del centre.
  • I per últim, altres serveis individualitzats al centre i a la comunitat: On s’ha de tenir present la organització de jocs i disciplina i el reforç de les del centre.



Per últim, segons l’autor Cano (2005), tenim les següents competències:



  • Capacitat de comunicació.
  • Capacitat de planificació i organització del propi treball.
  • Ús de les noves tecnologies.
  • Autoavaluació constant.
  • Treball en equip.
  • Capacitat d’establir relacions interpersonals satisfactòries.
  • Resolució de conflictes.




Lectura Perrenoud

1.     Recupera la descripció del teu mestre ideal i reflexiona:


a) Quines competències assenyalades a la lectura té el teu mestre ideal?

Com a l'anterior entrada vaig esmentar, el meu mestre ha de tenir una sèrie de competències:
Primerament, crec que és molt important que un docent estigui sempre en continua formació, ja que els recursos, estratègies i metodologies que utilitzem van evolucionant. I aquesta evolució ens pot aportar a la nostra tasca diària innovació, canvi i millora dins la nostra pràctica educativa. Per aquest motiu, crec que és molt important que els docents sempre estiguin renovant-se i formant-se en nous camps. A part d'això, aquest aspecte també ajuda a que no ens estanquem, que no ens deixem endur per la rutina, i per tant, que no deixem de tenir en compte els interessos i les motivacions dels nostres alumnes.

Altra aspecte que ha de tenir el meu mestre ideal és implicar als alumnes dins l'aprenentatge i el treball diari. És a dir, que encara que nosaltres ens planifiquem i ens organitzem les classes, hem de tenir en compte sempre els interessos dels infants i intentar adaptar-los a les nostres programacions. D'aquesta manera, els aprenentatges seran més significatius que sinó els tenim en compte i els deixem de banda.

Per altra banda, és molt important la competència d'escolta activa. Ja que els protagonistes del seu procés d'aprenentatge són els infants. Per aquest motiu, les seves opinions, els seus dubtes, els seus raonaments, les seves motivacions, els seus interessos, etc. Tot el que ens diuen els infants és important, i tot ho hem de tenir en compte a l'hora de planificar qualsevol activitat o a l'hora de realitzar qualsevol planificació d'aula. Per aquest motiu, és molt important que tinguem una actitud d'escolta activa en tot moment.

Altre aspecte que crec que és molt important és el treball en equip amb la comunitat educativa. Amb això em refereix tant amb la coordinació amb les famílies com a la resta de professionals que treballen en el centre educatiu. Ja que si fem un treball conjunt les experiències que oferim als infants poden ser molt més riques que no pas si treballem pel nostre compte. A part d’això, és molt important que ens comuniquem amb les famílies, ja que com bé sabem, l’educació d’un infant no es porta a terme tan sols dins l’escola, sinó que es produeix en tots els contexts de la seva vida diària. Per aquest motiu, les famílies han de saber que estem treballant a classe, per a d’aquesta manera, poder continuar amb aquest procés a la llar.

I per últim, també crec que és molt important la capacitat de comprendre als infants. Ja que, com anteriorment he esmentat, hem de planificar les nostres activitats en funció dels interessos i les motivacions dels nostres alumnes. Per aquest motiu, primerament, hem d’escoltar els infants, hem d’empatitzar i sobretot hem de comprendre’ls.

b) Quines no té i després de la lectura afegiries?

Després d’haver llegit la lectura, crec que a part de les competències anteriorment esmentades, el meu mestre ideal també hauria de tenir les següents:

Primerament la capacitat de reflexió sobre el seu rol i detectar possibles errades. Ja que, en la meva anterior entrada no vaig fer referència a aquest aspecte i crec que dins aquesta professió és molt important que ens autoavaluem i reflexionem sobre el nostre treball contínuament. D’aquesta manera, podrem ser capaços de millorar la nostra tasca i d’arribar a aconseguir els nostres propòsits preestablerts a l’inici del curs.

I per altra part, també és molt important l’ús de les noves tecnologies de la informació. Ja que actualment, aquestes formen part de la nostra vida quotidiana i per aquest motiu hem de treballar amb elles amb els infants, i també ha de ser un recurs que nosaltres utilitzem dins la nostra tasca diària com a mestres.

c) Hi ha cap competència que tingui el teu mestre ideal i no surti a la lectura?

Personalment crec que no hi ha cap competència que no surti a la lectura d’en Perrenoud de les que jo vaig esmentar. Ja que encara que hi hagi alguna que no hi surti amb el mateix nom, sempre està relacionada amb alguna de les que diu o l’engloba dins alguna de les que conté la lectura.

d) I del decàleg fet a classe, què modificaries?

Del decàleg pactat a classe no modificaria res. Això es degut a que, igual que ha passat amb les competències que havia de tenir el meu mestre ideal, encara que sigui d’una manera indirecta totes les hem dit a classe. És a dir, que encara que no surtin amb el mateix nom a la lectura d’en Perrenoud, les competències pactades a classe estan incloses o relacionades amb les competències de la lectura realitzada; i per aquest motiu no modificaria cap aspecte.


2.     Defineix a un mestre competent:


El meu mestre competent ha de tenir les següents característiques:

Primerament ha de ser una persona professional. Això vol dir que ha de realitzar correctament la seva feina organitzant-se i planificant el seu treball amb anterioritat, encara que permetent variacions. Ja que les intervencions dels infants han d’ajudar-nos a guiar l’aprenentatge dels infants cap als objectius que volem assolir.

A part d’això, també ha de ser una persona que sàpiga treballar en equip. Ja que un bon mestre ha d’estar coordinat amb la resta de l’equip docent, per d’aquesta manera poder pactar entre tots la programació que es durà a terme al llarg del curs.

Altre aspecte que ha de tenir un docent competent, que s’hauria de realitzar més sovint, és la formació continuada. Ja que les metodologies i els recursos van evolucionant i per aquest motiu els docents han d’anar actualitzant-se i formant-se junt amb la societat que va canviant. Un cas molt clar són les noves tecnologies, fins fa poc no eren tant comuns dins la nostra societat, però ara són un pilar fonamental de la nostra era. Per tant, els docents han d’introduir-les a les classes i per a poder realitzar aquesta tasca d’una manera adequada han de formar-se dins aquest àmbit prèviament.

Per últim, crec que per a què un mestre sigui competent ha de ser un bon guia. Personalment, crec que aquest aspecte és molt important, ja que la concepció de mestre ha canviat des de fa uns anys fins ara. Anys enrere els mestres “ensenyaven” i els alumnes “aprenien”. En canvi, ara els mestres “guien l’aprenentatge dels alumnes” i els alumnes “aprenen a aprendre”.  Per tant, hem de tenir clar aquest paper, i d’aquesta mateixa manera ajudar als infants a que trobin ells sols les solucions i guiar-los per a que ho aconsegueixen.


3.     Escriu cinc coses que vols o pots millorar com a futura mestra, que t’hagi sorgit mentre llegies la lectura.


Contestar a aquesta pregunta em resulta un poc més complicat, ja que com a futura mestra ho he de millorar tot, ja que encara em trobo dins el meu propi procés d’aprenentatge. Però, la veritat és que la lectura m’ha ajudat a adonar-me els aspectes que més he de tenir en compte a l’hora de poder portar a terme la meva professió.

Els cinc aspectes que puc millorar com a futura docent són els següents:


 Col·laboració amb les famílies: Aquest aspecte és molt important dins el procés de desenvolupament dels infants, ja que com abans he esmentat, els nens no sols aprenen dins l’escola, i per tant, a casa continuen amb el seu procés d’aprenentatge. Per aquest motiu, les famílies ens poden ajudar molt a l’hora de continuar a casa.  


 Treball en equip: Dins aquesta professió el treball en equip és fonamental i molt més dins l’etapa d’infantil ja que tots els aprenentatges que realitzem estan relacionats. Per aquest motiu, és molt important que ens coordinem amb els altres professionals i que entre tots planifiquem el curs i fem reunions periòdiques, per tal d’anar actualitzant o modificant el treball realitzat a l’escola.


Formació continuada: Com abans he esmentat, la nostra societat va canviant i els recursos que podem utilitzar i les metodologies també. Per aquest motiu, ens hem d’anar actualitzant i hem d’anar formant-nos contínuament per tal de no quedar-nos estancats sempre en la mateixa línia. D’aquesta manera, podrem innovar i podrem avançar realitzant el nostre treball d’una manera més creativa i dinàmica.


Us de les noves tecnologies: Aquest aspecte és un dels recursos més utilitzats a la nostra societat actualment, per tant, hem d’aprofitar-lo a l’hora de planificar les nostres activitats. Podem aprofitar aquesta via per realitzar activitats, per cercar informació, per informar als pares, etc. Per tant, hem de tenir-la molt present a l’hora de realitzar la nostra feina.  


Respecte mutu: Per últim, crec que és molt important que dins la nostra professió tinguem sempre respecte mutu. Amb això em refereix a que hem de tenir respecte amb els alumnes, amb la resta de docents  i personal no docent i amb les famílies.